Consulta Pública Prèvia de Normativa

En l’article 133 de la Llei 39/2015 de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, s’estipula que abans de l’elaboració d’un projecte normatiu. Això significa que quan es vulgui modificar o elaborar una nova normativa, és obligatori que es dugui a terme un procés participatiu que permeti que la ciutadania en formi part. Això és el que rep el nom de consulta pública prèvia de normativa. 

L’objectiu d’aquesta participació és recabar l’opinió de la ciutadania i les entitats (sobretot aquelles més afectades per la norma) sobre la necessitat i l’oportunitat de modificar o elaborar una nova norma, sobre els propis objectius de la mateixa, sobre la definició dels problemes que es pretenen resoldre o gestionar i, finalment, sobre les possibles solucions reguladores. 

La llei, però, no dóna molts detalls sobre com s’ha de desenvolupar aquest tipus de procés participatiu més enllà d’indicar que la ciutadania i persones interessades han de tenir la possibilitat d’emetre la seva opinió, i que hi ha d’haver tota la documentació necessària disponible, exposada de manera clara i concisa. 

En aquesta publicació donarem una sèrie d’indicacions i recomanacions sobre com dur a terme un procés de consulta pública prèvia de normativa a través de la plataforma Decidim de participació ciutadana. Les indicacions i recomanacions d’aquest article són merament orientatives i davant de cada cas concret poden ser més o menys encertades. 

En primer lloc, hem de definir quin tipus de consulta farem: elaboració d’una nova norma o modificació d’una norma ja existent. Això tindrà implicació sobretot en el tipus de documentació que hem de posar a disposició de la ciutadania, no tant en l’execució del procés. 

El segon pas és veure si el procés ja disposa d’un esborrany previ de la normativa que es vol aprovar o si es parteix de zero. 

• Si es disposa d’un esborrany previ, la participació de la ciutadania anirà més encarada a la presentació d’esmenes, millores o noves idees sobre un text ja preparat. 
• D’altra banda, partint des de zero, es dóna més marge a les persones participants per tal de definir els objectius o els principals punts a tractar. 

El més habitual i el que s'adiu millor a la intenció de l’article 133 de la Llei 39/2015, és el segon supòsit perquè la ciutadania té molt més marge de decisió. Això no implica, però, que el primer supòsit sigui incorrecte i en alguns casos pot ser útil. Al final, el més important és que es puguin recollir les opinions sobre la normativa, i que l’administració pública corresponent les analitzi per tal de millorar la seva producció normativa, que és l’objectiu últim que es persegueix amb aquest tipus de processos. És important que una consulta pública prèvia no es vegi com un mer tràmit a l’aprovació d’una nova norma, sinó com una oportunitat de millora de l'entramat normatiu, i la com la construcció d’un vincle molt més profund i positiu entre la ciutadania i el poder públic, millorant la qualitat democràtica. 

En tercer lloc, hem de tenir en compte els terminis del procés. Per llei, han de ser de mínim 30 dies, sense comptar la fase de retorn, per donar temps suficient a les persones que vulguin participar d’assabentar-se del procés i fer les seves pròpies aportacions ben informades. Poden ser més de 30 dies també.

Sobre aquest últim punt, també és molt important, preparar i tenir publicada i disponible tota la informació possible vinculada al procés. Normativa antiga, informes, memòries, etc. L’important és que el ciutadà o ciutadana pugui adquirir tot el coneixement necessari. Com més informació i transparència es doni, de major qualitat seran les aportacions fetes i el procés serà més exitós. 

Per acabar, l’últim element a tenir en compte, és la fase de retorn. Aquesta és tan important com la fase participativa, perquè un bon retorn i resposta a les aportacions fetes genera el sentiment col·lectiu de que la participació ha estat tinguda en compte, independentment de si s’han afegit les idees aportades a la norma final o no. D’aquesta forma es va construint un vincle de confiança entre la ciutadania i l’administració pública, millorant la qualitat democràtica de la nostra localitat. 

Quan dissenyem el procés a la plataforma Decidim, recorda que el primer que farem és donar la informació bàsica i obligatòria del mateix: 

• Títol
• Subtítol
• Descripció breu
• Descripció
• Data d’inici i de finalització del procés

En aquests apartats informatius haurem d’explicar tot el relatiu al funcionament del procés (com es pot participar, quins terminis hi ha, i altres característiques pròpies) així com també definir quins són els objectius del procés mateix i indicar de quina informació es disposa, la qual s’haurà d’enllaçar o adjuntar més endavant. 

El segon pas obligatori per a la plataforma Decidim és definir les fases. Com a mínim en recomanem tres: 

• Fase d’informació i divulgació del procés. 
• Fase de participació. 
• Fase de retorn. 

Aquestes són tres fases molt bàsiques, i en podem tenir més, com una fase de validació del text final que serà presentat per ser aprovat, diferents fases de participació (fer aportacions i respondre una enquesta), o el que sigui necessari en funció de la naturalesa del procés. També és possible que ens saltem la fase d’informació i divulgació, si es creu que no és del tot necessari. El que sí ha de quedar clar és que la fase de participació ha de durar, com a mínim, 30 dies, tal i com s’ha indicat abans. 

Fet això, l’últim pas rellevant que ens queda, és afegir la documentació adjunta al procés. 

Hi ha altres qüestions que podem afegir o no en el disseny del procés, com definir una sèrie de categories per classificar les aportacions que la ciutadania faci, o invitar a participar a associacions i entitats que tinguin un interès especial en la normativa que s’està treballant. 

Amb tot això enllestit, el següent pas és veure de quina manera es recabarà l’opinió de la ciutadania; en altres paraules, veure com podrà participar. 

No hi ha res definit sobre com facilitar la participació de la ciutadania en el procés i es pot fer de diverses maneres. 

Les dues formes més habituals és utilitzant o el component Propostes o el component Enquesta. 

Component propostes

Afegint i habilitant el component propostes donem un espai per a què les persones interessades facin les seves aportacions, les quals poden ser molt variades. És una forma de participació molt oberta i s’adequa més a aquelles consultes que no tenen un esborrany previ. 

Ara bé, hem d’evitar que aquesta participació tant oberta acabi semblant un calaix de sastre d’idees. Per això, és important, trobar la forma d’ordenar la informació obtinguda de les aportacions. Per exemple, podem definir una sèrie de categories prèviament per a què les persones que facin propostes per a la normativa indiquin sobre quin tema concret estan fent una aportació. Això ens pot facilitar molt la feina i estructura millor el procés. 

També pot ser una bona idea, tot i que no sempre es fa, habilitar els suports i/o les adhesions a les propostes, per recollir, també, l’opinió popular sobre les aportacions proposades, posterior a una revisió tècnica. Això podria ser una fase específica del procés, tot i que aquest tipus de fase està més en consonància en processos on hi ha hagut molta participació. 

Al final, es pot elaborar un informe amb les aportacions fetes i la resposta a aquestes, o es pot utilitzar la funcionalitat de “Respondre” les propostes, i explicant en cada cas perquè són acceptades o rebutjades. 

Component enquesta

Amb el component enquesta podem recollir aportacions de la ciutadana (tipus de resposta “Resposta llarga”), però aquestes no seran públiques, el que obstaculitza la interacció i el debat sobre les idees recollides. Tanmateix, l’enquesta també permet poder preguntar si la ciutadania està a favor o no de l’elaboració de la nova norma o la modificació de l’antiga, per exemple, o preguntar sobre punts concrets. 

Això últim és molt útil per a l’administració pública, i si es vol un espai on la gent pugui debatre les idees aportades, sempre es pot utilitzar el component Debats per pal·liar aquesta situació. 

L’ideal, seria combinar els components entre ells i tenir una enquesta per orientar i recollir l’opinió concreta de la ciutadania, i tenir un component propostes per donar aquest espai obert on fer les seves aportacions. 

El component debat pot ser útil, tot i que també es pot utilitzar l’espai de comentaris de les propostes per incentivar el diàleg. Finalment, no podem obviar el component trobades, amb el qual es poden organitzar tallers i sessions informatives del procés i on es poden recollir propostes i aportacions de forma presencial. Decidim és una plataforma de participació digital, però sap combinar-se amb la participació presencial. 

Abans de tancar aquest article, hi ha un darrer assumpte a tenir en compte i que ha despertat dubtes entre diferents administracions públiques, i és com organitzar les consultes dins de Decidim. 

Per dur a terme una consulta pública prèvia de normativa fem servir l’espai participatiu processos, el que vol dir que les nostres consultes queden barrejades al mig dels altres processos participatius de la localitat. Donat que tenen una naturalesa una mica diferent, el que es pot fer és utilitzar la funcionalitat Grups de processos. 

Amb això, podem crear un grup de procés específic per a les consultes i encabir-les totes en aquest. De manera que, en entrar al llistat de processos, veuríem els demés processos que s’estan duent a terme i un apartat específic anomenat Consultes públiques de normativa. 

És una forma senzilla i ràpida d’ordenar els nostres processos i consultes.