Fa poc ja s’ha anunciat a applesfera, Apple finalment obre el xip NFC que ja portaven els iPhone des del 2014 als desenvolupadors!

Això és una molt bona notícia perquè a partir de la versió iOS 11 ens dona accés a un servei bàsic del mòbil a tots els desenvolupadors d’Apps i de retruc a tots els usuaris.
Ja fa forces anys que Android va donar-hi accés, però al no ser un xip disponible en totes les plataformes, les Apps no l’han explotat intensament. Ara, la cosa ha canviat i preveiem que mica en mica es vagi traient suc de les interessants funcionalitats que aporta l’NFC.

NFC, que abreuja Near Field Communication o Comunicació de Camp Proper, és una tecnologia de comunicació sense fils de molt curt abast. Un xip NFC, per definició, només té prou potència per dur a terme comunicacions fins a 4cm de distància, tot i que a la pràctica n’hi ha que poden arribar a permetre comunicacions fins a 10 o 20cm. Tècnicament està format per un circuit integrat i una antena.

Així doncs la comunicació NFC pot donar-se entre dos dispositius dotats de xip NFC o també pot donar-se entre un dispositiu i un tag. En aquest últim cas el tag disposa d’una informació gravada i el dispositiu lector (un mòbil per exemple) al apropar-se a la distància requerida, activa el tag i pot llegir-ne la informació (el tag no necessita bateria).

Emmagatzematge

Les etiquetes, o tags, NFC poden emmagatzemar diferents quantitats de dades, tot depèn del fabricant. Actualment l’ordre de magnitud és de fins a 8KBytes les més grans. Les mides més populars però són d’entre 64Bytes (64 caràcters ASCII) i 1KByte (unes 205 paraules de 5 lletres ASCII).

Consum i cost

Les aparents limitacions d'abast de l'NFC, són en realitat el seu principal tret distintiu respecte les altres tecnologies sense fils ja que gràcies a ella es converteix en la millor per a l’autenticació a més de tenir un consum molt més baix de bateria.

De fet, la tecnologia NFC té uns requeriments energètics tant baixos que no requereix ni que els tags tinguin bateria, ja que poden aprofitar el camp de radio-freqüència que produeix el dispositiu lector per funcionar.

Els tags poden arribar a ser petits adhesius amb un xip i antena molt petits. El seu cost, d’uns 10 cèntims d’Euro, és molt més econòmic que els tags Bluetooth BLE, que parteixen del preu aproximat de 5Euros.

El temps d’enllaç entre les dues parts és de 0.1segons, així doncs es tracta d’una tecnologia prou ràpida per interactuar amb l'usuari en temps real.

L’ús més destacat de l’NFC és l’autenticació o identificació, tot i que també és molt potent per la localització o la combinació autenticació+localització.

Autenticació o identificació

Donat que NFC requereix que la comunicació sigui molt i molt propera, el fet d’acostar el mòbil personal d’una persona a un dispositiu pot servir com a prova d’identificació: "com que aquest mòbil que s’acaba d’identificar sé que és d’aquesta persona aleshores puc identificar al portador del mòbil com a l’usuari XXX". El sistema sap que el mòbil és de la persona perquè aquesta prèviament s’ha registrat en el sistema a través de la App, per exemple.

Una vegada identificada la persona, el sistema només ha de validar que té els permisos requerits per autoritzar-la o per dur a terme una acció que pot ser personalitzada.

L’NFC doncs, ajuda a resoldre l’autenticació física i té molts casos d’ús:

• Pagaments digitals
• Control d’entrada a recintes i/o esdeveniments
• Activació automàtica de sistemes: portes, llums, etc..
• Substitució de les típiques credencials: usuari+password
• Intercanvi de targetes d’empresa
• Fidelització de clients en el sector Retail
• Cupons i codis de descompte, també en el sector Retail

Localització

Un altre ús pràctic de la tecnologia NFC és la localització. Quan un dispositiu connecta amb un tag, o etiqueta, NFC el sistema pot saber que el dispositiu es troba en un lloc en concret, si el tag es troba físicament ubicat en una posició de l’espai coneguda.

Això és útil per:

• Situar a l’usuari dins d’un recinte tancat, on el GPS no hi té cobertura.
• Indicar que s’ha arribat al cotxe per tal que el mòbil activi el Bluetooth (i potser el GPS), apagui la wifi, etc.
• Control estadístic de clients en diversos punts de venda
• Donar informació d’ús o de muntatge d’un element, per exemple una peça amb un Tag NFC.
• Seguiment de mercaderies.
• Donar informació a cada element d’una exposició.

Altres usos

• Compartició segura del password d’una wifi
• Configuració automàtica parametritzada en una etiqueta
• Updates de firmware de dispositius IoT o maquinària
• Consulta de l’estat de dispositius IoT o maquinària

A partir de la versió iOS 11 Apple dona accés al xip NFC dels dispositius iPhone 7 y 7 Plus. Actualment es desconeix si els anteriors iPhones amb NFC són compatibles amb els tags NDEF. Sigui com sigui, a partir d’ara l’ús de l’NFC s’anirà estenent de forma molt més ràpida que no fins ara. I en molts altres àmbits que no només els pagaments digitals.

Com a desenvolupadors d’Apps mòbils a mida que som, fins ara hem integrat amb èxit la tecnologia Bluetooth clàssic i BLE en diferents Apps, amb diversitat d'usos com ara:

• Pagaments digitals
• Interacció domòtica amb aparells de la llar
• Xats punt a punt entre dispositius mòbils
• Seguretat en el treball
• Apps per a rellotges, etc.

Ara veiem amb optimisme la universalització de l’NFC com a complement al Bluetooth ja que les dues tecnologies estan pensades pera diferents casos d'ús.